Deixar de ser mestra…

Sí, sóc mestra des de fa 10 anys però podria dir que en fa uns quants que he après a deixar de ser mestra. No us espanteu, no és un crit a la no professionalització, ni un crit a anem a criticar els i les mestres i les escoles (ni molt menys).

Simplement és una reflexió que porto temps dins, quan m’adono que ser mestra d’educació infantil és ser cada dia un munt de perfils (mare, amiga, còmplice, infermera que tot ho cura, etc) i per últim, mestra entès com aquella noia que ha sortit de la universitat amb el cap ple d’idees, teories, llistes d’indicadors, trastorns que ballen amunt i avall i apunts que creus que et salvaran la vida aquell dia que un alumne … .

A la comunitat de petits he après a treure’m “els apunts” de sobre, i sobretot a observar, escoltar i compartir mirades, moixaines i afecte com a base de confiança i seguretat.

Més enllà d’allò que han d’aprendre, existeix una vivència molt més important i vital per aquesta futura personeta, com és el món de les emocions. Dins d’aquest món tant intens crec que teixir i crear una petita família a l’escola és un  aprenentatge que perduraran en el futur. Incloure les famílies en les vivències de l’escola, observar i conèixer els alumnes tant que no et calgui graelles d’observació per saber quelcom d’ells i elles, fomentar sentiments i/o sensacions com el respecte, l’empatia, la col·laboració, etc. són petits passos ferms i constants per poder començar a parlar d’educació i no només d’aprenentatge.

Parafrasejant una cita de Helder Camara: “Quan un somia sol, és un somni. Quan molts somiem junts, el somni esdevé realitat”. Crec que crear comunitat des de ben petits és un exercici vital pel nostre futur, on la implicació i el respecte envers els altres es pugui convertir en un pilar de vida.

Per començar a teixir aquest vincle emocional cal exercitar la cooperació a l’escola més enllà de l’aprenentatge, de certes tècniques d’estudi i de treball en grup. Dins de l’àmbit del treball cooperatiu a l’aula (dinàmiques cooperatives, estructures simples i complexes de treball cooperatiu, bibliografia del mestre Pujol  etc.), des de la comunitat de petits cal fer un pas enrere i farcir aquesta metodologia d’emocions. Qualsevol tècnica pot ser útil en un moment donat, sempre i quan la relació i el vincle existeix…sense això, tot deixa de ser útil i cohesionador.

Els contes són una bona manera de posar paraules a aquestes emocions… Aquí us deixo alguns contes que ens poden servir per treballar la cohesió de grup.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s